cocorocó!

nou blog

A partir d'ara em trobareu aqui:

TXELL'S BLOG

Matthew's typefaces

Bell Centennial typeface, 1978
Matthew Carter

Elephant typeface, 1992
Renamed Big Figgins, 1998
Matthew Carter

Verdana typeface, 1996
Matthew Carter

SHIN + TOMOKO AZUMI Product + Furniture Designers (1965- + 1966-) Designing Modern Britain - Design Museum Exhibition Until 26 November 2006

HIN and TOMOKO AZUMI design furniture, products and stage sets in an elegantly playful style. Born in Japan, they have lived and worked in London since studying at the Royal College of Art in the early 1990s.
When most product designers cite the inspirations for their work, they mention a Bauhaus hero or two, maybe a Bauhaus heroine. Shin and Tomoko Azumi cite those too: Oscar Schlemmer for Shin and László Moholy-Nagy for Tomoko. Yet their influences also range from the female contortionist cast as Puck in the Canadian theatre director, Robert Lepage’s production of A Midsummer Night’s Dream, to the methodical manner with which the hero of Night Train, one of Masayuki Izumi’s Japanese comic books, plans the process of eating the contents of his bento box on an overnight train.
The Azumis describe their work as being about "changing people’s behaviour in a subtle way". In practical terms, this ranges from placing the holes in their 1996 Upright Salt & Pepper Shakers a little lower than is usual, so they only need to be tilted slightly – rather than shaken aggressively – for the contents to come out, to designing a compact, versatile 1995 Table = Chest which can be quickly converted from a low table into an equally elegant cabinet.
Both the Azumis were born in Japan: Shin in Kobe in 1965 and Tomoko in Hiroshima in 1966. They met at Kyoto City University of Art, where they studied product design and environmental design respectively. Their first collaboration was a group sculpture project in their first year in Kyoto.
After graduating in 1989, Shin worked in the personal computer department of NEC, the Japanese electronics group, and Tomoko joined Kazuhiro Ishii’s architectural practise. In 1992, Shin won a place on the industrial design course at London’s Royal College of Art. Tomoko moved to London with him. She started the RCA’s furniture design course in 1993 having spent the previous year studying english and art history at Goldsmith’s College.
With a group of students from Goldsmith’s and the nearby Laban Centre, they formed a performing group which put on an original theatre piece, Breath, at the 1993 Edinburgh Fringe Festival. Shin later observed that the experience of collaborating with their fellow performers made him more "attentive to picking up and reflecting the movements of daily life in a work." The couple also credits Breath with enhancing the "theatrical quality" of their designs.
In 1995, they formed Azumi and started establishing themselves in the design world by putting limited editions into production and gradually winning commercial commissions. They concentrated on pieces which could be economically produced in small quantities such as the apparently simple, but conceptually ingenuous wooden Table = Chest and 1998 Wire Frame chairs and benches made from a ready-made industrial material inspired by supermarket baskets and 3D wire frame computer images.
Both Table = Chest and the Wire Frame series are light, compact and versatile: qualities which are often described as typically Japanese. Initially, the Azumis resented – and rejected – this interpretation, but later accepted it as inevitable. An equally striking characteristic of their work is its playfulness. Their 1999 Snowman Salt & Pepper Shaker, made by Authentics in Germany, is a snowy white bone china replica of a comic book snowman. And the cartoonesque images brought to life by the rotation of their 2000 Zoetrope Lamp are animations of their own furniture, including Table = Chest.
By enlivening everyday objects, such as lights and salt shakers, with elegantly executed wit, the Azumis entertain us in our daily lives, just as they did on the Edinburgh stage with Breath. When invited to create an installation for the Design Museum’s Design Now – London exhibition in summer 2001, Shin and Tomoko arranged a conventionally elegant display of their design work on their pièce de résistance, a witty grassy green sheet of astroturf. Shin and Tomoko were divorced in 2005 and professionally separated at that time also. In April 2005, Tomoko launched her t.n.a. design studio and Shin officially launched his solo practice.
"Above all their work focuses on the manner of using objects and suggests new ways of interacting with them," wrote Claire Catterall of the Azumis in her catalogue for the 1999 Stealing Beauty exhibition at London’s Institute of Contemporary Arts. "Objects should always give us pleasure – not just when we look at them but when we use them."
Since 2005, Shin Azumi and Tomoko Azumi have been operating individual design studios; the partnership has now disolved.
© Design Museum, 2009
FURTHER READING
Shin Azumi's website

AutoCAD Command Aliases

3A, *3DARRAY
3DO, *3DORBIT
3F, *3DFACE
3P, *3DPOLY
A, *ARC
AA, *AREA
AAD, *DBCONNECT
ACADBLOCKDIALOG, *BLOCK
ACADWBLOCKDIALOG, *WBLOCK
ADC, *ADCENTER
ADCENTER, *ADCENTER
AEX, *DBCONNECT
AL, *ALIGN
ALI, *DBCONNECT
AP, *APPLOAD
AR, *ARRAY
-AR, *-ARRAY
ARO, *DBCONNECT
ASE, *DBCONNECT
ASQ, *DBCONNECT
ATE, *ATTEDIT
-ATE, *-ATTEDIT
ATT, *ATTDEF
-ATT, *-ATTDEF
ATTE, *-ATTEDIT
AV, *DSVIEWER
B, *BLOCK
-B, *-BLOCK
BH, *BHATCH
BMAKE, *BLOCK
BMOD, *BLOCK
BO, *BOUNDARY
-BO, *-BOUNDARY
BPOLY, *BOUNDARY
BR, *BREAK
C, *COPY
CH, *PROPERTIES
-CH, *CHANGE
CHA, *CHAMFER
CHK, *CHECKSTANDARDS
CI, *CIRCLE
COL, *COLOR
COLOUR, *COLOR
CONTENT, *ADCENTER
CP, *COPY
CT, *CTABLESTYLE
D, *DIST
DAL, *DIMALIGNED
DAN, *DIMANGULAR
DBA, *DIMBASELINE
DBC, *DBCONNECT
DC, *ADCENTER
DCE, *DIMCENTER
DCENTER, *ADCENTER
DCO, *DIMCONTINUE
DDA, *DIMDISASSOCIATE
DDATTDEF, *ATTDEF
DDATTE, *ATTEDIT
DDATTEXT, *ATTEXT
DDCHPROP, *PROPERTIES
DDCOLOR, *COLOR
DDI, *DIMDIAMETER
DDINSERT, *INSERT
DDLMODES, *LAYER
DDLTYPE, *LINETYPE
DDMODIFY, *PROPERTIES
DDOSNAP, *OSNAP
DDPLOTSTAMP, *PLOTSTAMP
DDRMODES, *DSETTINGS
DDSTYLE, *STYLE
DDUCS, *UCSMAN
DDUCSP, *UCSMAN
DDUNITS, *UNITS
DDVIEW, *VIEW
DED, *DIMEDIT
DI, *DISTANCE
DIMALI, *DIMALIGNED
DIMANG, *DIMANGULAR
DIMBASE, *DIMBASELINE
DIMCONT, *DIMCONTINUE
DIMDIA, *DIMDIAMETER
DIMED, *DIMEDIT
DIMHORIZONTAL, *DIMLINEAR
DIMLIN, *DIMLINEAR
DIMORD, *DIMORDINATE
DIMOVER, *DIMOVERRIDE
DIMRAD, *DIMRADIUS
DIMROTATED,*DIMLINEAR
DIMSTY, *DIMSTYLE
DIMTED, *DIMTEDIT
DIMVERTICAL, *DIMLINEAR
DIV, *DIVIDE
DLI, *DIMLINEAR
DO, *DONUT
DOR, *DIMORDINATE
DOUGHNUT, *DONUT
DOV, *DIMOVERRIDE
DR, *DRAWORDER
DRA, *DIMRADIUS
DRE, *DIMREASSOCIATE
DS, *DSETTINGS
DST, *DIMSTYLE
DT, *TEXT
DTEXT, *TEXT
DV, *DVIEW
DWFOUT, *PLOT
DXFIN, *OPEN
DXFOUT, *SAVEAS
E, *ERASE
ED, *DDEDIT
EL, *ELLIPSE
EX, *EXTEND
EXIT, *QUIT
EXP, *EXPORT
EXT, *EXTRUDE
F, *FILLET
FI, *FILTER
G, *GROUP
-G, *-GROUP
GR, *DDGRIPS
H, *BHATCH
-H, *HATCH
HE, *HATCHEDIT
HI, *HIDE
I, *INSERT
-I, *-INSERT
IAD, *IMAGEADJUST
IAT, *IMAGEATTACH
ICL, *IMAGECLIP
IM, *IMAGE
-IM, *-IMAGE
IMP, *IMPORT
IN, *INTERSECT
INF, *INTERFERE
INSERTURL, *INSERT
IO, *INSERTOBJ
L, *LINE
LA, *LAYER
-LA, *-LAYER
LE, *QLEADER
LEAD, *LEADER
LEN, *LENGTHEN
LF, *LAYFRZ
LI, *LIST
LINEWEIGHT,*LWEIGHT
LIS, *LAYISO
LL, *LAYLCK
LO, *-LAYOUT
LS, *LIST
LT, *LINETYPE
-LT, *-LINETYPE
LTS, *LTSCALE
LTW, *LAYTHW
LTYPE, *LINETYPE
-LTYPE, *-LINETYPE
LU, *LAYULK
LW, *LWEIGHT
M, *MOVE
MA, *MATCHPROP
ME, *MEASURE
MI, *MIRROR
ML, *MLINE
MO, *PROPERTIES
MS, *MSPACE
MSM, *MARKUP
MT, *MTEXT
MV, *MVIEW
O, *OFFSET
OP, *OPTIONS
OPENURL, *OPEN
ORBIT, *3DORBIT
OS, *OSNAP
-OS, *-OSNAP
P, *PAN
-P, *-PAN
PA, *PASTESPEC
PAINTER, *MATCHPROP
PARTIALOPEN, *-PARTIALOPEN
PE, *PEDIT
PL, *PLINE
PO, *POINT
POL, *POLYGON
PR, *PROPERTIES
PRCLOSE, *PROPERTIESCLOSE
PRE, *PREVIEW
PREFERENCES, *OPTIONS
PRINT, *PLOT
PROPS, *PROPERTIES
PS, *PSPACE
PTW, *PUBLISHTOWEB
PU, *PURGE
-PU, *-PURGE
R, *REDRAW
RA, *REDRAWALL
RE, *REGEN
REA, *REGENALL
REC, *RECTANG
RECTANGLE, *RECTANG
REG, *REGION
REN, *RENAME
-REN, *-RENAME
REV, *REVOLVE
RO, *ROTATE
RPR, *RPREF
RR, *RENDER
RT, *ROTATE
S, *STRETCH
SAVEURL, *SAVE
SC, *SCALE
SCR, *SCRIPT
SE, *DSETTINGS
SEC, *SECTION
SET, *SETVAR
SHA, *SHADEMODE
SHADE, *SHADEMODE
SL, *SLICE
SN, *SNAP
SB, *SNAPBASE
SO, *SOLID
SP, *SPELL
SPE, *SPLINEDIT
SPL, *SPLINE
SSM, *SHEETSET
ST, *STYLE
STA, *STANDARDS
SU, *SUBTRACT
T, *MTEXT
-T, *-MTEXT
TA, *TABLET
TB, *TABLE
TH, *THICKNESS
TI, *TILEMODE
TM, *TILEMODE
TO, *TOOLBAR
TOL, *TOLERANCE
TOR, *TORUS
TP, *TOOLPALETTES
TR, *TRIM
TS, *TABLESTYLE
UC, *UCSMAN
UN, *UNITS
-UN, *-UNITS
UNI, *UNION
V, *VIEW
-V, *-VIEW
VIEWPORTS, *VPORTS
VP, *DDVPOINT
-VP, *VPOINT
W, *WBLOCK
-W, *-WBLOCK
WE, *WEDGE
X, *EXPLODE
XA, *XATTACH
XB, *XBIND
-XB, *-XBIND
XC, *XCLIP
XL, *XLINE
XR, *XREF
-XR, *-XREF
Z, *ZOOM

Anna Maria Maiolino

El complex treball d’Anna Maria Maiolino s’ha desenvolupat a través d’una gran varietat de mitjans: poesia, xilografia, fotografia, pel·lícula, acció, escultura, instal· lació i, de manera permanent, el dibuix. L’ampli espectre de temes, interessos i actituds que poblen el seu treball no segueixen un desenvolupament lineal a l’obra i en el temps. Els diversos treballs van teixint una xarxa en la qual els temes i les actituds s’entrecreuen mentre els significats llisquen d’una obra a una altra. Així, el tema de les seves primeres xilografies i relleus de mitjan dècada de 1960 (Glu Glu Glu, 1966-1967), que relacionen llenguatge i menjar i al·ludeixen al trànsit intestinal, torna a aparèixer en dues accions de 1978, Monumento à Fome (Monument a la gana) i Estado Escatológico (Estat escatològic), que exemplifiquen l’acostament de Maiolino a la temàtica del cos: connectar el que hi entra i el que en surt. El mateix tema tornarà a aparèixer en la dècada de 1990: primer en les escultures que evoquen el menjar en una safata o formes escatològiques (Segmentada n.º 1 (Segmentada núm. 1), 1993, i Um, Nenhum, Cem Mil (Un, cap, cent mil), 1993), i després a les instal·lacions en les quals acumula formes bàsiques de fang que semblen acumulacions preindustrials o formes excrementals (Mais de Mil (Més de mil), 1995, Ainda Mais Estes (I aquests també), 1996). Aquestes instal·lacions de formes rudimentàries, iguals i diferents, modelades directament per gestos primordials i repetitius de la mà, evoquen la pulsió de la vida en les coses quotidianes i els gestos insignificants. Fetes amb fang sense coure, aquestes grans instal·lacions tenen un caràcter efímer, ja que el fang, una vegada sec, acaba lentament convertit en pols. Les escultures i instal·lacions d’aquest període apel·len més al nostre sentit tàctil que al visual.
La correspondència de l’obra de Maiolino amb els excrements està directament relacionada amb la construcció de la subjectivitat. La formació del subjecte té a veure alhora amb el llenguatge i el que és abjecte, que designa allò que ha estat expulsat del cos i convertit en un element aliè, de manera que allò abjecte estableix els límits del cos mantinguts per la regulació social i el control, però també els límits del subjecte. Maiolino entén la subjectivitat com a relacional i el seu treball negocia amb dicotomies –dins-fora, positiu-negatiu, absència-presència– de manera que estan abocades a reconnectar-se en un procés de transformació. En els seus dibuixos de la dècada de 1970, que ella defineix com a treballs “amb” paper i no “sobre” paper –Buracos (Forats) de la sèrie Buracos/Desenhos Objetos (Forats/Dibuixos objectes), 1972-1976, o Projetos Construídos (Projectes construïts), 1972–, a Maiolino li interessa l’espai que es veu, el que hi ha darrere. Per això, talla, esquinça, estripa i després cus o superposa els diferents papers incorporant al treball l’espai posterior, en un intent d’unir dicotomies i explorar la corporalitat del material. L’artista utilitza el paper com a espai i cos. Aquests treballs revelen una íntima negociació de l’espai i els seus forats semblen al·ludir a l’espai interior que imaginem en nosaltres mateixos (Buracos/Desenhos Objetos (Forats/Dibuixos objectes), 1972-1976).
Aquest mateix interès per l’“altre” espai, pel negatiu, torna a aparèixer en algunes escultures de la dècada de 1990, en les quals l’artista utilitza per a la seva elaboració el motlle amb què es fa l’escultura i que generalment es rebutja: el negatiu. Els títols d’aquestes sèries –A Sombra do Outro (L’ombra de l’altre, 1993) Ausentes (Absents, 1996)– es refereixen al que falta: mentre ensenyen l’espai vacant on hi ha la memòria de l’altre, evoquen una nostàlgia de la matriu per allò amb què es forma un sol cos. En el treball de Maiolino hi ha també constants al·lusions a la situació política brasilera durant els anys de la dictadura. La seva pel·lícula In-Out (Antropofàgia) (Dins-fora (antropofàgia), 1973), a més d’unir llenguatge i cos a través de la saliva, parla de la censura i la falta de llibertat d’aquells anys. El tema és present en moltes obres de l’artista, com en el film + - = - o l’acció Monumento à Fome, 1978. La més coneguda de les seves accions potser és Entrevidas (Entre vides), 1981. En ella, l’artista camina lentament sobre un terra ple d’ous que evoca el mandat biològic de la reproducció, mentre que el caminar de l’artista parla de la cura de la vida i la seva potencialitat. Aquesta acció es va fer quan el Brasil començava a obrir-se a la democràcia.
En posar l’accent en la subjectivitat relacional, en la relació entre menjar i llenguatge, o unint el que entra i el que surt del cos, el seu treball rebutja el paradigma fàl·lic d’agressió o identificació, assimilació o atac, que conforma socialment l’exclusió de tot el que es considera diferent. En el treball de Maiolino trobem molts temes que s’entrecreuen a través dels diferents motius que empra, com ara el gest quotidià, la pulsió de vida, el menjar, allò abjecte, la fusió amb l’altre, el cos social, la topologia afectiva, el cos com a lloc de reinvenció de l’existència, la diferència i la repetició, la construcció de la subjectivitat, l’antropofàgia, la subjectivitat relacional, etcètera. Vist en conjunt, el seu treball es desplega com una estructura rizomàtica, en la qual les baules semiòtiques carregades d’actes lingüístics, perceptius, socials, gestuals i cognitius van establint connexions trasversals entre si. I el que apareix és un món en procés descrit per una veu femenina. Tot això, així com el rigor i la precisió del seu treball, han convertit l’obra d’Anna Maria Maiolino en un referent per a diverses generacions posteriors d’artistes.

Exposició a la Fundació Tapies . Fins el 16 de gener del 2011.